Alexandre Laborde a Calp

 Publicat originalment en el meu altre blog el 01/04/2014

Després de la visita a Dénia, Laborde pren el camí de Calp seguint els passos de Cavanilles i, per tant, en busca de les restes de la Calp el Vell i dels Banys de la Reina. 

 

 Gravat CXXXII. Vista de Calp.

A cinc llegües al sud del cap de Sant Antoni, es troben dos llocs molt notables pel seu nom i situació, el vell i el nou Calp, distants l’un de l’altre una mitja llegua. El primer es situa entre dues badies, sobre la gropa d’un gran penyal anomenat Ifac, que en forma de promontori s’eleva perpendicularment uns 700 peus sobre el nivell de la mar. Es compara aquest penyal amb aquell de Gibraltar amb el que comparteix el fet de ser innaccessible, tant que els guardes que l’ocupen, tant per senyalar el que passa a la costa o per observar els contrabandistes, es veuen obligats a pujar ajudant-se d’una corda de nusos. Calp, que aquest penyal abriga dels vents del sud, no mostra quasi res que puga donar una idea del que va ser en un altre temps. Sols algunes runes, de caràcter gòtic, s’escampen sobre l’emplaçament que va ocupar, i s’extenen en el pla que separa l’àntic del nou Calp, que no és més que una vila, situada, com l’altra, al peu d’una muntanya que s’eleva a pic de la riba de la mar.

Entre els dos promontoris, en el punt que forma el primer pla d’aquesta vista, es troben a la vora de la mar unes construccions antigues, anomenades en la zona Banys de la Reina, una plaça de quatre peus de profunditat, tallada en la roca i dividida en varis compartiment quasi iguals. Dues obertures, encara existents, servien d’entrada i eixida a l’aigua de la mar que s’introduïa en la bassa per un canal tallat en la roca, cosa que encara passa avui. Malgrat el nom que se li ha donat, no crec que fora un emplaçament per a banys, sinó amb tota seguretat un dels vivers que els Romans mantenien a la vora de la mar per conservar el peix, tal i com es poden trobar en alguns llocs del regne de Nàpols, principalment en la costa que que mira a Isquia. Un poc més enllà d’aquest viver i sobre un terreny més elevat es troben, dins un espai d’unes 400 iardes, les restes nombroses de construccions romanes, amb els murs arrasats a nivell de terra, que sols donen una trista idea del que foren en un altre temps. Cavanilles. que va excavar en aquests terrenys, va deixar els dibuixos d’alguns mosaics interessants que ell va dir haver trobat. Més, tal vegada perquè nosaltres no els buscarem bé, o perquè, després de vint-i-cinc anys, les troballes han esdevingut més difícils en un terrenys que el forcat ha anivellat i desfigurat contínuament, les nostres recerques van ser infructuoses. Tan sols trobarem alguns fragments de pedres colorades que testimoniaven l’existència en aquell lloc d’obres de l’espècie de les quals parlava Cavanilles.

Aquesta de dalt és la vista oficial que apareix en el llibre. Però a l’igual que a Dénia es conserva, com a mínim, aquesta altra representació de la mateixa on tan sols varien els motius decoratius. 

Tal vegada perquè no enquadrava els dos elements del text (vila vella i banys) es va descartar aquesta vista del Penyal amb la vila medieval de Calp en la seua falda des de la platja de la Fossa. Per a mi impressionant.

Gravat CXXXIII. Plànol dels Banys de la Reina.

Com comentava en l’article anterior, cada lletra té la seua explicació. Si a algú li interessa ha sap. Espere que vos haja agradat. Fins un altra.