Escrits en un calaix

La religió és un fet consubstancial a l’ésser humà des dels inicis dels temps. Cada cultura humana ha conreat la seua i ha provat d’estendre-la a tots els territoris que ha dominat. En aquest procés ha omplit el paisatge d’edificis religiosos, en moltes ocasions aprofitant construccions de culte anteriors, i ha adoptat les tradicions populars per tal d’incorporar-les al seu nou imaginari. Aquest article va d’això, dels diferents tipus d’expressió de la religiositat musulmana que hi havia en l’antic “Hisn” (castell en àrab) de Calp, que incloïa a Benissa, Teulada, Calp i Senija, abans de la conquesta cristiana. Dels que ens han aplegat materialment, dels que sols tenim referència en la toponímia o en la memòria popular i dels que tal vegada siguen anteriors a ella. Són: la mesquita, la ràbita i el morabit. La mesquita era el punt de reunió dels fidels el divendres i des de la qual es marcaven les hores de res diàries. Quan parlem de les del nostre terme no hem de pensar en