Escrits en un calaix

Una modesta contribució al quart centenari de l'ermita de Santa Anna, l'any 2013. El conte és inventat, però l'esbarzer ha existit, jo el vaig veure de menut.   Fa molts, però que molts anys, Sant Francesc estava resant en la seua cel·la i es va sentir temptat. Va eixir fora de l’edifici, es llevà la roba i es llançà sobre un esbarzer que creixia a prop. Sense cap dubte va pensar que el dolor de les espines punxant i esquinçant-li la pell l’ajudaria a oblidar tots els mals pensaments i l’acostaria novament a Déu. L’arbust, apiadat del patiment de Francesc, no volgué ferir-lo i es va despendre de totes les espines a l’instant. Però, no fou el suficientment ràpid, quedant-li les fulles lleugerament esguitades per la sang del futur sant. Des d’aquell moment mai tornaria a ferir ningú i guardaria en aquelles taques roges dins el verd el record d’aquell miracle. També el guardaren els frares franciscans que el cuidaren i anaren plantant-lo en totes les seues comunitats, a mes