Escrits en un calaix

La Benissa desapareguda. No sabem molt del que passà en altres segles, però el ben cert és que en el s. XX la trama urbana de Benissa ha sofert importants i profundes modificacions. En este article de festes farem una breu ruta urbana virtual per moltes d'elles. Edificacions que en molts casos, una vegada desaparegudes, han marcat amb el seu nom el llocs que ocupaven o les construccions que les han succeït. Si bé és una pèrdua irreparable la desaparició de moltes d'elles, que d'haver-se evitat ara donarien una entitat especial a la nostra Benissa, hem de comprendre també que els pobles en la seua evolució es renoven, adapten les estructures a les noves necessitats que els temps imposen i eliminen aquelles que, ja perduda la funció per a la qual foren creades, no encaixen dins la mentalitat del moment. És el preu del, moltes vegades malentés, progrés. Iniciarem el recorregut passant entre les baranes del pont (hui emparedat baix la carretera nacio

Fa quasi cent anys, el 1921, dos científics francesos immersos en un treball de camp passaven per Calp, vists segurament per la població local com uns excèntrics estrangers. Paul Fallot i Maurice Gignoux, no tenien la intenció, com molts investigadors dedicats a la botànica que visitaven la vila, d’aconseguir un exemplar de Silene d’Ifac ( Silene hifacensis ) per completar els seus herbaris. El seu camp d’investigació era un altre, eren geòlegs. A P. Fallot (1889-1960), en aquells moments professor de geologia i paleontologia en la Universitat de Grenoble, no li venien de nou aquestes eixides de recerca al voltant, des d’Andalusia a Mallorca (sobre aquesta va versar la seua tesi doctoral),   de les serralades bètiques. N’hi havia fet vàries gràcies al fet que la seua família era econòmicament benestant. M. Gignoux (1881-1955), professor de geologia en la Universitat d’Estrasburg, havia coincidit amb l’anterior a Grenoble, on els dos treballaren abans de la Primera Guerra Mundial sota