Escrits en un calaix

Fa quasi cent anys, el 1921, dos geòlegs francesos, Paul Fallot i Maurice Gignoux, recorrien la part més meridional del terme de Benissa. Vists de segur pels locals amb els quals es creuaren com a uns excèntrics estrangers. Tots dos havien coincidit en la Universitat de Grenoble, on treballaren sota la supervisió del professor W. Kilian (1862-1925) abans de la Primera Guerra Mundial. En aquells moments P. Fallot (1889-1960) era professor de geologia i paleontologia en la Universitat de Grenoble. A ell no li venia de nou una eixida de recerca com aquesta al voltant de les serralades bètiques, des d’Andalusia a Mallorca (sobre aquesta última va versar la seua tesi doctoral de 1922). N’hi havia fet vàries gràcies al fet que la seua família era econòmicament benestant. Com la que el dugué el 1913 a visitar la zona sud de Bèrnia, ascendint a ella i, aprofitant-se de la seua altura, observar l’intricat paisatge geològic de la Marina Alta des de la seua falda nord. També sabem que travessà