No sé que vos pareixerà l'article que vaig escriure per al llibre de festes del 2014, però estava obligat a escriure alguna, no anava a deixar al meu amic Jaume sense article per al seu llibre de festes.
Si a primera vista, superficialment, les festes s’han mantingut sols amb lleugeres variacions per adaptar-se a les noves mentalitats i cicles econòmics al llarg de les últimes dècades, en el que les envolta és on aquesta nova era digital ha donat els canvis més substancials, que van més enllà del fet de disparar els castells amb ordinador en lloc de amb metxa o de l’organització de les processons valent-se de “walkies”. Una variació inapreciable per a molts, però que està alterant la forma de relacionar-se els amics i les quintes i que igual en un futur canviarà el mode d’entendre i gaudir de la festa.
Potser que aquesta particular revolució ja siga evident per a alguns benissers, però sobretot ho és per a tots aquells pertanyents a l’anomenada “Generació X”, la meua, que aproximadament engloba els nascuts entre finals dels 60 i principis dels 80 del segle passat. La dels que s’ho trobaren tot fet: la transició del món rural a l’economia de serveis (passant per una testimonial industrialització) i la de la dictadura a la democràcia actual. L’última que ha jugat fins a ben major amb joguets, ara clàssics, com els “clicks” de Playmobil, les nines, els jocs de taula (parxís, Monopoli, escacs,...) i que ha fet tot allò que els carrers i bancals del voltant del poble li han deixat.
De segur que el primer contacte amb la “virtualitat” d’una pantalla per a la majoria de nosaltres va ser la d’una màquina recreativa de marcians o de “comecocos” en algun bar o fira, encara els més afortunats ho farien a sa casa o a la d’algun amic gràcies a les consoles Atari o Spectrum. Després ja vindrien les “maquinetes” aquelles, precursores de les actuals Nintendo 3DS o PSP, que ens embruixaren a tots i ens farien perdre moltes hores davant d’elles preparant-nos per veure més enllà del món real, mai aplegant a eclipsar la forma de jugar com s’havia entés fins aquell moment. No va ser fins a l’aplegada dels primers ordinadors personals, aquells 8085 d’Intel amb el MS-DOS, que no començàrem a poder treballar (com per exemple en els simulacres de programació en BASIC a l’institut). Ja no érem simples consumidors de jocs, podíem somniar a fer coses. A partir d’ací no va fer més accelerar-se l’evolució dels processadors (386, 486, Pentium, K6-2, ...), del sistema operatiu Windows i la de tota la caterva de programes que ara ens faciliten la vida.
Tot açò, de moment no afectà les festes, bé tal vegada sí en la forma de dur els comptes o de presentar els articles al llibre de festes, passant d’un full mecanografiat o imprés als discs de 5 ¼, 3 ½, CD’s i acabant amb els actuals correus electrònics.
El primer punt d’inflexió en relació a les festes vingué amb l’aparició de la telefonia mòbil. Fins aquell moment per quedar o saber on seria el dinar de quintes s’havia d’anar a sa casa de l’amic o telefonar-li allí. Res ens assegurava que poguera estar-hi i després d’aclarir o no quan tornaria amb els seus pares, calia esperar per provar-ho novament, santa paciència! Si al final no hi havia hagut sort, baixàvem a la plaça el dia de la festa buscant-lo, comportant això voltes i més voltes, i més paciència. Amb els mòbils prompte descobrirem que ens podíem localitzar en qualsevol moment amb un simple SMS. A les telefonades, pel seu cost, sols es recorria en casos extrems. Començava el regnat dels 160 caràcters. El boca a boca canviava de mitjà i no seria l’últim.
Al mateix temps, l’internet s’estenia lentament i amagada als ulls de la majoria. Amb ella, i gràcies al correu electrònic, un podia comunicar-se i compartir més informació que amb els SMS amb tots aquells que estigueren en la seua l’agenda de contactes. Com en el cas del mòbil existia una barrera, no es podia anar més enllà dels amics i damunt l’ordinador sempre es quedava a casa. Ací és quan aparegueren les primeres “webs” de festers de la Puríssima que buscaven trencar-la. Aquesta dificultat va desaparèixer del tot amb l’aparició de les xarxes socials (Facebook, Tuenti, Twitter,…) que aprofitant molt bé la necessitat de comunicar-se de la gent, a banda de les conegudes relacions d’amistat, permeteren la formació de grups, una forma transversal d’unir a persones que compartixen un mateix interés i que d’una altra forma difícilment hagueren coincidit per opinar, donar notícies, crear esdeveniments i compartir tot tipus de fotos i vídeos. Bon exemple de tot açò són els més de deu grups de quintes existents al Facebook, tots ells de nascuts després dels 70, i els “hashtag” #benissaenfestes o #festesbenissa de Twitter.
Les fotos, una cosa escassa i apreciada fins fa pocs anys. Després de les festes tots anàvem pels estudis de fotografia del poble per buscar-nos en les llargues tires de contactes que penjaven just en entrar a la tenda o ho féiem dins les fulles del Canfali Marina Alta d’on, si hi havia sort, la retallàvem. Amb l’aparició de les càmeres digitals, tot aquest ritual ha desaparegut. S’han convertit en un banal objecte de consum més. De normal dormiran en el nostre disc dur per a sempre sense que ningú els faça cas, a no ser que es pengen a la xarxa per a què algú les mire i les comente. Cosa hui facilíssima, no com fa poc que calia baixar-les de la càmera a l’ordinador i d’allí a la xarxa, amb la conjunció, aquesta sí estel·lar, del mòbil, l’internet i la càmera de fotos. És el regnat dels telèfons intel·ligents, els “smartphones”, en el que vivim ara mateix.
I quan pareixia que ja no es podia anar més enllà, en aquesta societat cada vegada més veloç i obsessionada per la immediatesa, ha fet la seua aparició el WhatsApp simplificant-ho tot. Amb ell no cal donar-se d’alta en cap xarxa social, sol cal un telèfon intel·ligent, que algú t’instal·le el programa i a escriure i compartir amb els quintos, la major part del temps coses sense cap ni peus (tècnicament “spam”). Qui podria resistir-se? Ningú, encara que l’excés d’informació ens col·lapse.
El cas és que gràcies a tots aquests avanços els membres de les quintes estan més interconectats que mai, sols cal veure com corren les xafarderies i les coses de profit. Cada vegada són, més de veres, un grup. Tal vegada és per això que, com una mena d’evolució convergent amb tots aquests fenòmens, les quintes més jóvens han començat a reunir-se en casals tot el que duren les festes, una autèntica revolució en la festa. Però al cap i a la fi, no és aquesta la suma de les voluntats i il·lusions del nostre poble?
I què ens queda encara per veure? Fent d’endeví a curt termini puc entreveure que:
es crearà una pàgina en Facebook des d’on es promocionaran tots els teatres, concerts i esdeveniments que promoguen els festers.
es retransmetran en “streaming” (en directe per internet) les misses, processons i cavalcades.
existirà una pàgina web permanent dels festers que passarà de quinta a quinta on s’informarà dels actes que promoguen i on es podrà vendre “on-line” tot el “merchandising” (llibres, ciris, “palmitos”, ...).
els llibres de festes s’acompanyaran d’una edició en CD/DVD, el paper ocupa molt de lloc a casa acabades les festes, i inclouran arxius multimèdia (entrevistes, documentals, publicitat,...). En un futur igual seran substituïts tots dos per un USB decorat per a l’ocasió o per un codi QR al revers d’una estampeta que ens dirigirà al lloc on descarregar-nos-el.
Això i molt més encara està per vindre, de moment gaudim del que tenim, que el que vindrà ja serà nostre.
Bones Festes a tots!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada